Els Jardins Artigues

E n 1905, el senyor Gaudí va rebre la visita del senyor Güell perquè pogués seguir el curs de les obres que s'estaven realitzant al xalet del Catllaras. Aleshores, el senyor Güell no tenia encara construïda casa prop de l'empresa Asland, a prop del Clot del Moro, per la qual cosa, el senyor Gaudí s'allotjar els dos dies de la seva instància a casa del senyor Juan Artigas Alart. El senyor Artigas va aprofitar l'ocasió per demanar a Gaudí idees per poder enjardinar la zona de la font de la Magnèsia. Gaudiu li va fer un croquis per fer un jardí de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació. Un temps després, Gaudiu va enviar a la Pobla a uns paletes del Parc Güell per construir el jardí de Ca'l Artigas. Als anys 50, la família Artigas es va traslladar a Barcelona, ​​i el jardí va quedar abandonat. Amb el pas dels anys, aquest lloc va passar desapercebut per a tots els investigadors gaudinians. Anys més tard, la Càtedra Gaudí, l'escola superior d'Arquitectura i la Universitat Politècnica de Catalunya, van començar les investigacions i van afirmar la paternitat de l'obra al genial arquitecte. Va ser aleshores, una vegada determinada la paternitat Gaudiniana del projecte, quan es va donar a conèixer aquesta inèdita obra gaudiniana i estrablir la millor manera de restaurar-la un cop passes a les mans de l'ajuntament de la Pobla de Lillet. El jardí va ser creat amb el mateix criteri naturista del Parc Güell però amb la diferència de l'abundància d'aigua. Al Parc Güell, Gaudí projecta un jardí sec, mentre que la Font de la Magnèsia és humit i ple d'aigua.